FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Entitat biològica unicel·lular o pluricel·lular, animal o vegetal, normalment capaç de fer un cicle vital complet de naixement, creixement i reproducció. Conjunt d'òrgans que funcionen coordinadament, formant un tot individual amb vida pròpia i diferenciat de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En bot., part de l'antera, en general doble, que porta normalment dos sacs pol·línics. Part de la coberta d'una diatomea que encaixa amb una altra de semblant per formar el frústul. Coberta gruixuda i rígida d'alguns organismes unicel·lulars. Closca calcària, quitinosa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fraterna en comú seguint les regles o les constitucions establertes normalment pel fundador o la fundadora. Corporació científica, literària, artística. Establiment on s'imparteixen ensenyaments secundaris o superiors. Institut d'ensenyament secundari. Institut de Ciències de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
originària d'Amèrica del Sud i introduïda com a planta de jardí, que a causa dels seus prolífics bulbs i rizomes s'ha estès fàcilment, el nom de la qual és degut al color normalment violaci dels seus pètals. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
pentàmeres, normalment regulars i hermafrodites, amb nombrosos estams i sovint nombrosos carpels, i fruit molt divers, a la qual pertanyen els rosers, els esbarzers, la maduixera, les alquemil·les, i molts arbres fruiters, com les pomeres o les pruneres. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
longitudinalment. Cara de la teca d'una diatomea, normalment perpendicular a la banda lateral o pleura. En anat., part d'una vàlvula. Instrument de cirurgia en forma de làmina corba doblegada que serveix per a separar les parets d'una cavitat o d'una obertura feta quirúrgicament. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta herbàcia del gènere Carlina, de la família de les compostes, de fulles esparses o reunides en roseta basal, normalment molt espinoses, amb els capítols envoltats de bràctees escarioses i sovint argentades o daurades, que es fa sobretot a muntanya. carlina [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de congregar. Comunitat religiosa. Associació de persones cristianes que, sota l'advocació d'un sant, es reuneixen per fer exercicis de pietat. Congregació mariana. Institut religiós fundat en època moderna i organitzat normalment en diverses comunitats, els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
o sucre. bunyol de vent Bunyol dolç, molt estufat i buit per dins. com bunyol dins mel Oportunament. Nyap. bunyol de mar Animal urocordat del gènere Microcosmus, de la classe dels ascidiacis, gros i de forma ovoide, de mantell bru normalment recobert d'una abundant fauna d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Substància dotada d'una coloració particular que existeix, normalment o patològicament, en les cèl·lules, en els teixits o en els líquids orgànics i els confereix color. pigment biliar Pigment existent a la bilis, com ara la bilirubina, la biliverdina, etc [...]
